Angouleme 2011

Ja s'han conegut els premis del Festival d'Angouleme de BD 2011.

- Fauve d’or al millor àlbum: "Cinq mille kilomètres par seconde", de Manuele Fior, la sorpresa del Festival !

- Premi del públic: "Le bleu est une couleur chaude", Julie Maroh .

- Premi especial del jurat: "Asterios Polyp", de David Mazzucchelli a qui tothom adjudicava el premi al millor àlbum.

- Premio a la millor sèrie: "Il était une fois en France", de Fabien Nury i Sylvain Vallée.

- Premi Intergénération: "Pluto" de Naoki Urasawa.

- Premi Mirada al mon: "Gaza 1956", de Joe Sacco. Lógico, esperat i merescut.

- Premi a l'audacia: "Les noceurs", de Brecht Evens.

- Premi Revelació: "La Parenthèse", d'Elodie Durand i "Trop n’est pas assez" d'Ulli Lust.

- Premi del Patrimoni: per Attilio Micheluzzi amb el fantàstic àlbum "Bab-El-Mandeb".

- Premi a la joventut, millor obra d'autor novell: "Les Chronokids" de Zep, Stan i Vince.

- Premi alternatiu del Festival: al fanzine " l'Arbitraire".

- Premi especial del jurat, merescudíssim : Art Spigelman, l'autor de "Maus", Gran Premi d'Angouleme.

Apa, doncs, anem preparant les carteres i tenim lectura per estona !

Pinocchio

Quan vaig veure per primera vegada el còmic de Pinocchio de Winshluss, vaig pensar "- bah! una altra versió del conte clàssic de Collodi ... - ".  Craso error ! Tot i estar inspirat en el personatge clàssic, la història no ho és , ni molt menys.
Un Geppetto inventor d'armes revolucionàries, un Pinocchio amb el seu nas llarg i erecte al qual la dona del Geppetto trobarà altres utilitats més plaents. On també surten altres personatges clàssics, com els nans obssessionats en trobar una Blancaneus per tal de satisfer els seus dessitjos més ocults.
Sens dubte estem en el Cantó Fosc dels contes infantils.
Amb referències a problemàtiques del món actual sobre la degradació medioambiental, a la guerra, a l'explotació infantil i a la manipulació i dominació dels polítics sobre el poble; és de tot, menys un conte infantil edulcorat per la factoria Disney.

I tot aixó de la mà i el llapis irreverent d'en Winshluss, sobrenom del dibuixant francés Vincent Parannaud nascut el 1970, especialista en humor negre, àcid i mestre del macabre.

També director de cine - ell ha fet la versió cinematogràfica del Persèpolis de  Marjane Satrapi - . Amb un dibuix d'estil underground molt personal i atapeit, en moments barroc, amb molt detractors però que a mi personalment, m'ha atret des del principi.

Per aquest àlbum, l'autor va guanyar el 1er premi del Festival d'Angoûleme el 2009.
Altres obres de l'autor, no editades al mercat espanyol són "Monsieur Ferraille" del 2001, "Pat Boon" el 2002, "Smart monkey" el 2004, "Super negra" el 1999 i Welcome to the Death Club del 2002.

Aquí teniu un video de fr2 sobre el dibuixant i la seva obra.
Una petita joia que no pot faltar a la biblioteca de l'aficionat .

BLAST premiat

L'album BLAST, del meu admirat Manu Larcenent, ha estat premiat pels llibreters francesos.

                                                                                       Bravo Manu !!

http://www.youtube.com/watch?v=vzATOYphPtQ

Gil Pupil.la ( Gil Jourdan )

Avui, navegant pels blogs del món virtual, m’he topat amb una resenya d’en Gil Pupil.la.

Ostres!! Gil Pupil.la !! Un dels personatges preferits de la meva infantesa, que vaig coneixer, com molts d’altres, en les fulles del Cavall Fort, entre moralina i moralina .

El tenia totalment oblidat, i ara m’he assabentat que Planeta re-edita les històries de l’investigador privat i els seus ajudants i col.laboradors.

La sèrie va ser creada pel dibuixant belga Maurice Tillieux i publicada a la revista Spirou l’any 1956 amb unes històries més sofisticades i relaistes, i uns personatges més creïbles que no pas els Tintin del seu compatriota Hergé.

Els personatges de la sèrie eren en Gil Pupil.la – Gil Jourdan en la versió original - , un detectiu ben plantat amb la seva gabardina beig, talment tret d’una pel.lícula de cinema negre americà, el seu ajudant i antic delinqüent Sargantana – en francés Libellule-, l’inspector Crustó – Croûton en francés – i la seva secretària “Queue de Cerise” – no recordo el seu nom en català –

 

Els dibuixos són sòlids i ben traçats, molt realistes com es portava en aquella època en l’anomenada “línea clara” amb un especial domini i predilecció del dibuixant pels cotxes i les motos, amb unes ambientacions i escenaris hiper-realistes

No me l'ha penso perdre !!

En mis ojos

El nou treball de Bastien Vivès no fa més que comfirmar l'autor de "Le Goût de Chlore", un autor diferent que fa que el lector s'introdueixi en la seva obra i es converteixi en un personatge més dins la història.
En aquest nou àlbum no fa que ens convertim simplement en observadors, sinó que esdevenim protagonistes, coneixem una noia preciosa i dolça, ens enamorem, fem l'amor amb ella ... completem els diàlegs talment com si nosaltres fóssim els coprotagonistes junt amb la bonica estudiant universitària.
Ens fa sentir talment el que l'autor vol que sentim i ens porta pel camí de la història que completem amb la nostra imaginació.

Amb un dibuix fresc i improvisat, amb traços de llàpis de colors que ens acaba de captivar vers la història. 

Ens podem enamorar d'un personatge dibuixat ?

Bravo Bastien !!

Si voleu coneixer més sobre l'autor, aquí teniu un accés al blog del dibuixant .

ultimes adquisicions

Poc temps per llegir i encara menys per fer ressenyes. De moment només les portades dels últims àlbums en caure ... en breu, les ressenyes ...

El juego de la Luna

El Juego de la Luna - publicat a Espanya per Astiberri - és el nou treball del dibuixant Jose Luís Munuera amb guió d'Enrique Bonet.

José Luís Munuera, dibuixant murcià nascut a Lorca el 1972, ha treballat principalment a França on ha col.laborat amb gent com Joann Sfar en la sèrie Merlin, Phillipe Bouchet en Navis i darrerament en les noves aventures d'Spirou i Fantasio junt a Morvan.

El juego de la Luna és la seva última i premiada obra - premi del públic al darrer Saló de Barcelona, millor obra i guió a Expocòmic 2009 - la que ell considera més personal i intimista. Està ambientada en el poble imaginari d'Aldea, poble obscur i ple de complexes i supersticions, amb escenaris que ens porten al nort d'Espanya, on els jocs i les enveges infantils acabaran en tragèdia, que marcarà la futura vida d'adults dels protagonistes.

Els dibuixos, sencillament magistrals ! Els personatges estàn dibuixats amb un estil molt net i personal, amb un detall d'escenaris molt realista i elaborat. Tintat en blanc i negre, només algun detall aillat de color per remarcar l'escena o el personatge.

 

La història amb un fil argumental molt clar i interessant que enganxa al lector, alterna moments de gran tendresa amb situacions d'aventura i moments de gran cruesa i dolor.

En definitiva,una gran obra del tot recomanable, principalment per la bellesa del treball gràfic, però també per la trama interessant del guió.

Alguns enllaços interessants : la web de l'album en francès de Dargaud, la  referència de l'editorial espanyola, blog del dibuixant no gens actuialitzat, per cert, i una interessant entrevista amb l'autor.