dimecres, 31 de març del 2010

Tintin

Tintín neix el 1929, de la mà del dibuixant belga George Remi - Hergé-, convertint-se amb el temps en un dels personatges més famosos del cómic europeu. Amb clubs de fans per tot el món, i experts tintinòlegs per qualsevol recó, les seves aventures viatgeres continuen agradant a les generacions més joves i als lectors més granats .







No parlaré sobre les inclinacions sexuals d’en Tintin, tot i que no se li coneixen amistats femenines destacables - bé, només la Castafiore, però ella té el cor entregat al seu estimat “ocellet” Haddock, de qui no sap mai pronunciar el nom - . De fet les seves amistats són totes masculines, tret del seu insepaerable Milú, - tampoc vull caure en pensaments zoofilics - el seu íntim amic capità Haddock, amb qui comparteixen casa, el despistat professor Tornassol, els Dupont …

De la col.lecció complerta de títols personalment em quedo amb “Stock de cock”, “L’orella escapçada”, “L’illa negra” i “ L’estel misteriós” i "El cranc de les pinces d'or" i "Els cigars del faraó" ... vaja, tots !
De fet els primers que recordo haver llegit a la biblioteca de La Caixa, els dissabtes al dematí, en sessions de lectura d’11 a 1, i els primers que van formar la meva col.lecció particular i que encara guardo com un tresor a l’estanteria principal de la meva biblioteca , amb els seus lloms acolxats de colors, i amb les fulles gastades per les repetides lectures.

Hergé va morir el 1983, a mig trreballar el que seria l’últim llibre de la col.lecció : “Tintin i l’Art-Alpha”, deixant instruccions ben clares per tal que ningú continués el seu treball, ni reprengués el seu personatge. Així ens ha arribat la seva última obra, inacabada, tal com va quedar en el moment de la seva mort.


Tintín també ha tingut alguna incursió en el món del cinema, no massa re-exides, per cert : “El misteri del Toisson d’or” l’any 1961 i “Tintín i les taronjes blaves” el 1964 i la pel.lícula d’animació “ Tintín al llac dels taurons” i pel 2011 s’anuncia una nova versió de la mà del mestre S. Spielberg i una segona pel 2013 (?), amb en Jamie Bell en el paper del jove reporter i Andy Serkis com a capità Haddock.






Ah!. Espero no tenir problemas amb la TotPoderosa Moulinsart, gelosa gestora dels drets d’autor del nom i l’obra d’Hergé, capaç de fer canviar el nom de l’asociació catalana de tintinaires tintincat.com  per tal de fer prevaldre els seus drets (sic) per sobre de la sana afició d’un gran nombre de fans ( i no us perdeu l’article de Màrius Serra a la Vanguardia, en la web de tintincat ) .


dilluns, 29 de març del 2010

una joia !

Una de les sèries que més m'ha impressionat en els ùltims temps, ha esta la DJINN, dibuixada magistralment per la madrilenya Ana Miralles - guanyadora del premi al millor dibuixant al Saló del Cómic de Barcelona 2009 -  i amb guions de Jean Dufaux. A Espanya publicada per Norma.
Ens explica la història de la Kim, una jove i bonica noia anglesa que viatja a Estambul a la recerca del seu passat familiar, on coneixerà la història de la seva àvia Jade de qui deien estava poseïda per un geni o esperit burleta, un Djinn. A mida que investiga en la persona de la Jade, anirà vivint moltes aventures que la portaran a viatjar per Orient Mitjà i a endinsar-se per l'Àfrica negra, mentre la seva persona pateix una sèrie de transformacions. Una història molt interessant i amb un traç molt delicat i detallat de l'Ana Miralles.




















Ah ! I no us perdeu a la pagina web de l'editorial francesa Dargaud , "les Trésors" sobre aquesta obra amb autèntica petita joia en forma de videos on l'autora explica tot el procés de creació artística del BD.






Re-edició Creepy

L'Editorial Planeta ha re-editat en forma de cómic-book els cinc primers numeros de l revista Creepy, que va començar l'any 1964 als USA de la mà de Jim Warren.
Al nostre país es va editar els anys 80 per Toutain i està lligat al boom del cómic per adults amb revistes com 1984 - després zona84 - , Totem i Vampirella, que em van permetre la descoberta de grans dibuixants de l'època.


















D'entre les dibuixants que vaig descobrir, n'hi ha un que em va obrir els ulls a un món d'imaginació i fantasia desbordants i uns personatges musculats amb un erotisme superlatiu : Richard Corben, amb sèries com Den o Mundo Mutante.

Sobre la re-edició de Creepy, la lectura d'aquelles històries potser quedan una mica desvirutades pel lector novell, doncs han estat clarament superades avui en dia, però desperta la nostàlgia del lector veterà, que segur que guarda com un tresor algún numero d'aquells anys. Cal però tenir en conte el moment en el qual es van escriure aquestes històries de terror i ciència-ficció. Per un lector habituat al TBO, a Mortadelo i altres "heroes gallardos patrios" o a super-herois americans, descobrir aquelles històries de vampirs i homesllop,de morts vivents i fantasmes d'una bellesa sensual, van realment marcar fort i de forma definitiva.
Així doncs us recomeno aquesta lectura, per recordar personates i mons oblidats o bé per descobrir qué llegiem aquells gloriosos 80.

dissabte, 27 de març del 2010

Tot té un inici

I com va començar tot aixó ?

Doncs fent memòria els meus inicis van ser, com els de molts, les revistes. El TBO, la revista Pato Donald -Disney , quin horror ! - i com no havia de ser amb el Mortadelo i altres personatges de la revista del mateix nom. Zipi-Zape, Pepe Gotera, Anacleto ... buf! quins records !

Després va venir el Cavall Fort que em va mostrar un dibuix més treballat i detallat, i sense jo saber-ho m'estava obrint al còmic europeu. A la BD : Sergi Grapes, els Barrufets, Jan i Trencapins ... encara els guardo en algún recó del traster.

Ja més endavant un gosset es va creuar pel meu camí : l'Snoopy i tota la seva colla. I la Mafalda i els seus amics.

I com tothom, la divergència entre Tintín o Asterix. Ho reconec : jo sóc i sempre seré de Tintín. Quants matins d'estiu em passava a al Biblioteca rellegint les aventures del jove repoerter i el seu company el Capità Haddock.

Fins que un bon dia, encara no sé d'on va sortir, va arribar a les meves mans una revista que canviaria la meva visió d'aquest món de dibuixos i fantasies. La revista CREEPPY. Històries de misteri i terror, amb dibuix en blanc i negre, ben traçat a vegades exageradament voluptuós. Amb alguna pinzellada eròtica.













I desde llavors, ja ho veieu, m'ha tingut ben enganxat .

primera entrada

Tal com dic en el perfil, tenim una edat !
Això em deia i encara em diu el meu pare quan em troba llegint un còmic.
Però, que voleu que us digui. M'agraden els cómics. M'entussiasme'n !
Els llegeixo; els colecciono; el re-llegeixo tantes vegades com em venen de gust; assisteixo a tots els festivals de còmics que puc; tinc figuretes, samarretes, dvds ...
I que pretenc amb aquest bloc? No res més que escriure aquelles impresions que tingui sobre aquest món de la il.lustració i compartir-les amb qui les vulgui llegir.
Apali doncs ... salut i endavant !