Pinocchio

Quan vaig veure per primera vegada el còmic de Pinocchio de Winshluss, vaig pensar "- bah! una altra versió del conte clàssic de Collodi ... - ".  Craso error ! Tot i estar inspirat en el personatge clàssic, la història no ho és , ni molt menys.
Un Geppetto inventor d'armes revolucionàries, un Pinocchio amb el seu nas llarg i erecte al qual la dona del Geppetto trobarà altres utilitats més plaents. On també surten altres personatges clàssics, com els nans obssessionats en trobar una Blancaneus per tal de satisfer els seus dessitjos més ocults.
Sens dubte estem en el Cantó Fosc dels contes infantils.
Amb referències a problemàtiques del món actual sobre la degradació medioambiental, a la guerra, a l'explotació infantil i a la manipulació i dominació dels polítics sobre el poble; és de tot, menys un conte infantil edulcorat per la factoria Disney.

I tot aixó de la mà i el llapis irreverent d'en Winshluss, sobrenom del dibuixant francés Vincent Parannaud nascut el 1970, especialista en humor negre, àcid i mestre del macabre.

També director de cine - ell ha fet la versió cinematogràfica del Persèpolis de  Marjane Satrapi - . Amb un dibuix d'estil underground molt personal i atapeit, en moments barroc, amb molt detractors però que a mi personalment, m'ha atret des del principi.

Per aquest àlbum, l'autor va guanyar el 1er premi del Festival d'Angoûleme el 2009.
Altres obres de l'autor, no editades al mercat espanyol són "Monsieur Ferraille" del 2001, "Pat Boon" el 2002, "Smart monkey" el 2004, "Super negra" el 1999 i Welcome to the Death Club del 2002.

Aquí teniu un video de fr2 sobre el dibuixant i la seva obra.
Una petita joia que no pot faltar a la biblioteca de l'aficionat .

BLAST premiat

L'album BLAST, del meu admirat Manu Larcenent, ha estat premiat pels llibreters francesos.

                                                                                       Bravo Manu !!

http://www.youtube.com/watch?v=vzATOYphPtQ

Gil Pupil.la ( Gil Jourdan )

Avui, navegant pels blogs del món virtual, m’he topat amb una resenya d’en Gil Pupil.la.

Ostres!! Gil Pupil.la !! Un dels personatges preferits de la meva infantesa, que vaig coneixer, com molts d’altres, en les fulles del Cavall Fort, entre moralina i moralina .

El tenia totalment oblidat, i ara m’he assabentat que Planeta re-edita les històries de l’investigador privat i els seus ajudants i col.laboradors.

La sèrie va ser creada pel dibuixant belga Maurice Tillieux i publicada a la revista Spirou l’any 1956 amb unes històries més sofisticades i relaistes, i uns personatges més creïbles que no pas els Tintin del seu compatriota Hergé.

Els personatges de la sèrie eren en Gil Pupil.la – Gil Jourdan en la versió original - , un detectiu ben plantat amb la seva gabardina beig, talment tret d’una pel.lícula de cinema negre americà, el seu ajudant i antic delinqüent Sargantana – en francés Libellule-, l’inspector Crustó – Croûton en francés – i la seva secretària “Queue de Cerise” – no recordo el seu nom en català –

 

Els dibuixos són sòlids i ben traçats, molt realistes com es portava en aquella època en l’anomenada “línea clara” amb un especial domini i predilecció del dibuixant pels cotxes i les motos, amb unes ambientacions i escenaris hiper-realistes

No me l'ha penso perdre !!

En mis ojos

El nou treball de Bastien Vivès no fa més que comfirmar l'autor de "Le Goût de Chlore", un autor diferent que fa que el lector s'introdueixi en la seva obra i es converteixi en un personatge més dins la història.
En aquest nou àlbum no fa que ens convertim simplement en observadors, sinó que esdevenim protagonistes, coneixem una noia preciosa i dolça, ens enamorem, fem l'amor amb ella ... completem els diàlegs talment com si nosaltres fóssim els coprotagonistes junt amb la bonica estudiant universitària.
Ens fa sentir talment el que l'autor vol que sentim i ens porta pel camí de la història que completem amb la nostra imaginació.

Amb un dibuix fresc i improvisat, amb traços de llàpis de colors que ens acaba de captivar vers la història. 

Ens podem enamorar d'un personatge dibuixat ?

Bravo Bastien !!

Si voleu coneixer més sobre l'autor, aquí teniu un accés al blog del dibuixant .

ultimes adquisicions

Poc temps per llegir i encara menys per fer ressenyes. De moment només les portades dels últims àlbums en caure ... en breu, les ressenyes ...

El juego de la Luna

El Juego de la Luna - publicat a Espanya per Astiberri - és el nou treball del dibuixant Jose Luís Munuera amb guió d'Enrique Bonet.

José Luís Munuera, dibuixant murcià nascut a Lorca el 1972, ha treballat principalment a França on ha col.laborat amb gent com Joann Sfar en la sèrie Merlin, Phillipe Bouchet en Navis i darrerament en les noves aventures d'Spirou i Fantasio junt a Morvan.

El juego de la Luna és la seva última i premiada obra - premi del públic al darrer Saló de Barcelona, millor obra i guió a Expocòmic 2009 - la que ell considera més personal i intimista. Està ambientada en el poble imaginari d'Aldea, poble obscur i ple de complexes i supersticions, amb escenaris que ens porten al nort d'Espanya, on els jocs i les enveges infantils acabaran en tragèdia, que marcarà la futura vida d'adults dels protagonistes.

Els dibuixos, sencillament magistrals ! Els personatges estàn dibuixats amb un estil molt net i personal, amb un detall d'escenaris molt realista i elaborat. Tintat en blanc i negre, només algun detall aillat de color per remarcar l'escena o el personatge.

 

La història amb un fil argumental molt clar i interessant que enganxa al lector, alterna moments de gran tendresa amb situacions d'aventura i moments de gran cruesa i dolor.

En definitiva,una gran obra del tot recomanable, principalment per la bellesa del treball gràfic, però també per la trama interessant del guió.

Alguns enllaços interessants : la web de l'album en francès de Dargaud, la  referència de l'editorial espanyola, blog del dibuixant no gens actuialitzat, per cert, i una interessant entrevista amb l'autor.

Jaques Tardi

Dibuixant francés nascut el 1946 a Valence. Fill de militar, potser això explica l'obsessió de Tardi per dibuixar històries centrades en la I Guerra Mundial. De marcat caràcter antimilitarista des dels seus inicis allà pels anys 70 a la revista Pilote.

En Puta Guerra, Tardi continua la seva habitual visió dels horrors de les guerres amb una escenificació fotoperiodista característica del dibuixant desmarcant els personatges dels detallats fons d'escena.

Ordenada de forma cronológica, els dibuixos en color aniran derivant a monocrom a mida que la guerra avança i s'encrueix.

Cal destacar en l'obra la configuració dels textes de Jean Pierre Verney en format periodistic, combinat imatge i texte i donant un caire nou en l'obra de Tardi. I un epílog en forma de crònica dels fets que van ocorrer en aquella època

  

Del mateix autor també a sortit com a novetat al nostre país la re-edició en un mateix volum de quatre historietes de la bonica i intrèpida escriptora i investigadora Adèle Blanc-Sec ambientada a principis del segle XX, de qui per cert s'està realitzant la versió cinematogràfica a França dirigida per Luc Besson. trailer de la peli

La primera edició va sortir al nostre país per la gent de Norma, els mateixos que la re-editen, allà pels anys 80. Tot i que els dibuixos i l'ambientació són brillants, el fil argumental potser és una mica enrevessat i la proliferació de personatges fa que en algún moment es pugui perdre la història i s'hagi de tornar enrera i rellegir alguna pàgina per tornar-se a centrar.

Interessant l'article de El Pais sobre Tardi :

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Toda/guerra/puta/guerra/elpepicul/20100507elpepicul_6/Tes

Saló Barcelona

El proper dijous 6 de maig, arrenca el 28è Saló del Còmic de Barcelona. Cita obligada per tots els amants de la banda dibuixada.

En el saló podrem disfrutar de les novetats que presenten les editorials, la presència d'autors nacionals i internacionals, exposicions, fanzines ... i en general de l'ambientillo que es genera al voltant d'aquest món.

La llista de novetats seria molt llarga, només cal visitar les webs de les editorials per trobar llistats complerts.
Pel que fa a la visita d'autors es pot destacar la presència d'Andy Diggle, Bestien Vivès, Charles Berberian, Guillaume Trouillard, Jean Giraud-Moebius o Tardi entre d'altres.

Entre les exposicions destaquen la d'una dibuixant que em té el cor robat : Ana Miralles, autora del poster d'aquest any. Una mostra dedicada a Vazquez, una exposició sobre la relació entre cómic i música,una de cómics portats al cinema, i moltes més. 

A més d'altres activitat paral.leles.Les podeu consultar totes a la web del saló : http://www.ficomic.com/

Pel que fa a la meva llista d'albums particular : 

.- Alta sociedad de Dave Sim

.- Las extraordinarias aventuras de Adèle Blanc-Sec de Tardi

.- Julia y la voz de la ballena d'Alvaro Ortiz

.- Actor aspirante de Max Vento

.- Mi grasa y yo de Miss Gally      

15 años en la calle

El novembre de 2007, la fundació Arrels va recollir del carrer un indigent de nom Miquel. Aquell individu malvivia venent dibuixos als turistes per poder comprar els " Don Simon" que centraven el seu dia a dia.

Era en Miquel Fuster, dibuixant professional d'historietes romàntiques als anys 70 i que va acabar, literalment, al carrer, on va malviure durant 15 anys.

Arrels va pensar que una manera de rehabilitar en Miquel, podria ser motivant-lo a crear i mantenir un blog on ell penjaria les seves històries i dibuixos.

Fruit d'aquest treball apareix " 15 años en la calle ", publicat per Glénat, on és recullen part d'aquestes entrades al blog i on descobrim el dibuix d'aquest autor i on podem llegir les històries i els pensaments d'una persona que ha viscut moments i situacions molt crues i doloroses . I aixó es reflexa en la línea del dibuix, amb un garbuix de ratlles i traços caòtics on finalment apareix la imatge. Són dibuixos i escrits plens de dolor i d'una crua sinceritat, molt expressius on en cada ratlla es reflexa la personalitat i les vivències de l'autor.

Podeu seguir el blog d'en Miquel Fuster a http://miquelfuster.wordpress.com/

BLAST. El nou treball de Manu Larcenet

Manu Larcenet és un dibuixant francès amb una extensa i variada obra iniciada l’any 1994 a la revista Fluide Glacial i amb la seva primera obra "Soyons Fous", l’any 1996.
Conegut a les nostres terres per “El Retorn a la Terra” i per “ Los Combates Cotidianos”

De la seva extensa obra, podem detacar :
.- Le retour à la Terre
.- Le Combat Ordinaire
.- Chez Francisque
.- Nic Oumuck
.- Les Aventures Rocambolesques
.- Les cosmonautes du futur
.- Soyons Fous
.- Presque
.- Dallas Cowboy

I un llarg etcetera …

Guardonat l’any 2004 a Angouleme amb el premi al millor album per « Le Combat Orndinaire » .

Dibuixant polifacètic, capaç d’anar de l’absurd més irreverent, al dibuix més boig i divertit com a l’obra més seriosa i profunda.
I així ens arriba el seu nou treball BLAST.

Amb un dibuix de traços gruixuts i obscurs, on predomina el negre i les ombres amb esquitxos significatius de color. Ens presenta la història d’un home gras, molt gras. Sol i trist, però ple de curiosotat i d’imaginació I ple de pors, que un dia és detingut sense saber per què i portat a comissaria on coneixerem la seva història i els seus sommnis.

 

A espanya s’editarà al maig, per Norma coincidint amb el Saló de Barcelona. Podeu tenir un tast en el següent video

http://www.youtube.com/watch?v=5I2DG2o45wI

I podeu coneixer a Larcenet a la seva pagina oficial www.manularcenet.com/blog  

Del tot recomanable !!

Tintin

Tintín neix el 1929, de la mà del dibuixant belga George Remi - Hergé-, convertint-se amb el temps en un dels personatges més famosos del cómic europeu. Amb clubs de fans per tot el món, i experts tintinòlegs per qualsevol recó, les seves aventures viatgeres continuen agradant a les generacions més joves i als lectors més granats .

No parlaré sobre les inclinacions sexuals d’en Tintin, tot i que no se li coneixen amistats femenines destacables - bé, només la Castafiore, però ella té el cor entregat al seu estimat “ocellet” Haddock, de qui no sap mai pronunciar el nom - . De fet les seves amistats són totes masculines, tret del seu insepaerable Milú, - tampoc vull caure en pensaments zoofilics - el seu íntim amic capità Haddock, amb qui comparteixen casa, el despistat professor Tornassol, els Dupont …

De la col.lecció complerta de títols personalment em quedo amb “Stock de cock”, “L’orella escapçada”, “L’illa negra” i “ L’estel misteriós” i "El cranc de les pinces d'or" i "Els cigars del faraó" ... vaja, tots !
De fet els primers que recordo haver llegit a la biblioteca de La Caixa, els dissabtes al dematí, en sessions de lectura d’11 a 1, i els primers que van formar la meva col.lecció particular i que encara guardo com un tresor a l’estanteria principal de la meva biblioteca , amb els seus lloms acolxats de colors, i amb les fulles gastades per les repetides lectures.

Hergé va morir el 1983, a mig trreballar el que seria l’últim llibre de la col.lecció : “Tintin i l’Art-Alpha”, deixant instruccions ben clares per tal que ningú continués el seu treball, ni reprengués el seu personatge. Així ens ha arribat la seva última obra, inacabada, tal com va quedar en el moment de la seva mort.

Tintín també ha tingut alguna incursió en el món del cinema, no massa re-exides, per cert : “El misteri del Toisson d’or” l’any 1961 i “Tintín i les taronjes blaves” el 1964 i la pel.lícula d’animació “ Tintín al llac dels taurons” i pel 2011 s’anuncia una nova versió de la mà del mestre S. Spielberg i una segona pel 2013 (?), amb en Jamie Bell en el paper del jove reporter i Andy Serkis com a capità Haddock.






Ah!. Espero no tenir problemas amb la TotPoderosa Moulinsart, gelosa gestora dels drets d’autor del nom i l’obra d’Hergé, capaç de fer canviar el nom de l’asociació catalana de tintinaires tintincat.com  per tal de fer prevaldre els seus drets (sic) per sobre de la sana afició d’un gran nombre de fans ( i no us perdeu l’article de Màrius Serra a la Vanguardia, en la web de tintincat ) .

una joia !

Una de les sèries que més m'ha impressionat en els ùltims temps, ha esta la DJINN, dibuixada magistralment per la madrilenya Ana Miralles - guanyadora del premi al millor dibuixant al Saló del Cómic de Barcelona 2009 -  i amb guions de Jean Dufaux. A Espanya publicada per Norma.
Ens explica la història de la Kim, una jove i bonica noia anglesa que viatja a Estambul a la recerca del seu passat familiar, on coneixerà la història de la seva àvia Jade de qui deien estava poseïda per un geni o esperit burleta, un Djinn. A mida que investiga en la persona de la Jade, anirà vivint moltes aventures que la portaran a viatjar per Orient Mitjà i a endinsar-se per l'Àfrica negra, mentre la seva persona pateix una sèrie de transformacions. Una història molt interessant i amb un traç molt delicat i detallat de l'Ana Miralles.

Ah ! I no us perdeu a la pagina web de l'editorial francesa Dargaud , "les Trésors" sobre aquesta obra amb autèntica petita joia en forma de videos on l'autora explica tot el procés de creació artística del BD.

Re-edició Creepy

L'Editorial Planeta ha re-editat en forma de cómic-book els cinc primers numeros de l revista Creepy, que va començar l'any 1964 als USA de la mà de Jim Warren.

Al nostre país es va editar els anys 80 per Toutain i està lligat al boom del cómic per adults amb revistes com 1984 - després zona84 - , Totem i Vampirella, que em van permetre la descoberta de grans dibuixants de l'època.

D'entre les dibuixants que vaig descobrir, n'hi ha un que em va obrir els ulls a un món d'imaginació i fantasia desbordants i uns personatges musculats amb un erotisme superlatiu : Richard Corben, amb sèries com Den o Mundo Mutante.

Sobre la re-edició de Creepy, la lectura d'aquelles històries potser quedan una mica desvirutades pel lector novell, doncs han estat clarament superades avui en dia, però desperta la nostàlgia del lector veterà, que segur que guarda com un tresor algún numero d'aquells anys. Cal però tenir en conte el moment en el qual es van escriure aquestes històries de terror i ciència-ficció. Per un lector habituat al TBO, a Mortadelo i altres "heroes gallardos patrios" o a super-herois americans, descobrir aquelles històries de vampirs i homesllop,de morts vivents i fantasmes d'una bellesa sensual, van realment marcar fort i de forma definitiva.

Així doncs us recomeno aquesta lectura, per recordar personates i mons oblidats o bé per descobrir qué llegiem aquells gloriosos 80.

Tot té un inici

I com va començar tot aixó ?

Doncs fent memòria els meus inicis van ser, com els de molts, les revistes. El TBO, la revista Pato Donald -Disney , quin horror ! - i com no havia de ser amb el Mortadelo i altres personatges de la revista del mateix nom. Zipi-Zape, Pepe Gotera, Anacleto ... buf! quins records !

Després va venir el Cavall Fort que em va mostrar un dibuix més treballat i detallat, i sense jo saber-ho m'estava obrint al còmic europeu. A la BD : Sergi Grapes, els Barrufets, Jan i Trencapins ... encara els guardo en algún recó del traster.

Ja més endavant un gosset es va creuar pel meu camí : l'Snoopy i tota la seva colla. I la Mafalda i els seus amics.

I com tothom, la divergència entre Tintín o Asterix. Ho reconec : jo sóc i sempre seré de Tintín. Quants matins d'estiu em passava a al Biblioteca rellegint les aventures del jove repoerter i el seu company el Capità Haddock.

Fins que un bon dia, encara no sé d'on va sortir, va arribar a les meves mans una revista que canviaria la meva visió d'aquest món de dibuixos i fantasies. La revista CREEPPY. Històries de misteri i terror, amb dibuix en blanc i negre, ben traçat a vegades exageradament voluptuós. Amb alguna pinzellada eròtica.

I desde llavors, ja ho veieu, m'ha tingut ben enganxat .

primera entrada

Tal com dic en el perfil, tenim una edat !
Això em deia i encara em diu el meu pare quan em troba llegint un còmic.
Però, que voleu que us digui. M'agraden els cómics. M'entussiasme'n !
Els llegeixo; els colecciono; el re-llegeixo tantes vegades com em venen de gust; assisteixo a tots els festivals de còmics que puc; tinc figuretes, samarretes, dvds ...
I que pretenc amb aquest bloc? No res més que escriure aquelles impresions que tingui sobre aquest món de la il.lustració i compartir-les amb qui les vulgui llegir.
Apali doncs ... salut i endavant !