Doncs fent memòria els meus inicis van ser, com els de molts, les revistes. El TBO, la revista Pato Donald -Disney , quin horror ! - i com no havia de ser amb el Mortadelo i altres personatges de la revista del mateix nom. Zipi-Zape, Pepe Gotera, Anacleto ... buf! quins records !
Després va venir el Cavall Fort que em va mostrar un dibuix més treballat i detallat, i sense jo saber-ho m'estava obrint al còmic europeu. A la BD : Sergi Grapes, els Barrufets, Jan i Trencapins ... encara els guardo en algún recó del traster.
Ja més endavant un gosset es va creuar pel meu camí : l'Snoopy i tota la seva colla. I la Mafalda i els seus amics.
I com tothom, la divergència entre Tintín o Asterix. Ho reconec : jo sóc i sempre seré de Tintín. Quants matins d'estiu em passava a al Biblioteca rellegint les aventures del jove repoerter i el seu company el Capità Haddock.
Fins que un bon dia, encara no sé d'on va sortir, va arribar a les meves mans una revista que canviaria la meva visió d'aquest món de dibuixos i fantasies. La revista CREEPPY. Històries de misteri i terror, amb dibuix en blanc i negre, ben traçat a vegades exageradament voluptuós. Amb alguna pinzellada eròtica. I desde llavors, ja ho veieu, m'ha tingut ben enganxat .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada