dimecres, 12 de maig del 2010

Jaques Tardi

Dibuixant francés nascut el 1946 a Valence. Fill de militar, potser això explica l'obsessió de Tardi per dibuixar històries centrades en la I Guerra Mundial. De marcat caràcter antimilitarista des dels seus inicis allà pels anys 70 a la revista Pilote.

En Puta Guerra, Tardi continua la seva habitual visió dels horrors de les guerres amb una escenificació fotoperiodista característica del dibuixant desmarcant els personatges dels detallats fons d'escena.
Ordenada de forma cronológica, els dibuixos en color aniran derivant a monocrom a mida que la guerra avança i s'encrueix.
Cal destacar en l'obra la configuració dels textes de Jean Pierre Verney en format periodistic, combinat imatge i texte i donant un caire nou en l'obra de Tardi. I un epílog en forma de crònica dels fets que van ocorrer en aquella època






  
















Del mateix autor també a sortit com a novetat al nostre país la re-edició en un mateix volum de quatre historietes de la bonica i intrèpida escriptora i investigadora Adèle Blanc-Sec ambientada a principis del segle XX, de qui per cert s'està realitzant la versió cinematogràfica a França dirigida per Luc Besson. trailer de la peli

La primera edició va sortir al nostre país per la gent de Norma, els mateixos que la re-editen, allà pels anys 80. Tot i que els dibuixos i l'ambientació són brillants, el fil argumental potser és una mica enrevessat i la proliferació de personatges fa que en algún moment es pugui perdre la història i s'hagi de tornar enrera i rellegir alguna pàgina per tornar-se a centrar.


















Interessant l'article de El Pais sobre Tardi :

dissabte, 1 de maig del 2010

Saló Barcelona

El proper dijous 6 de maig, arrenca el 28è Saló del Còmic de Barcelona. Cita obligada per tots els amants de la banda dibuixada.
En el saló podrem disfrutar de les novetats que presenten les editorials, la presència d'autors nacionals i internacionals, exposicions, fanzines ... i en general de l'ambientillo que es genera al voltant d'aquest món.
La llista de novetats seria molt llarga, només cal visitar les webs de les editorials per trobar llistats complerts.
Pel que fa a la visita d'autors es pot destacar la presència d'Andy Diggle, Bestien Vivès, Charles Berberian, Guillaume Trouillard, Jean Giraud-Moebius o Tardi entre d'altres.
Entre les exposicions destaquen la d'una dibuixant que em té el cor robat : Ana Miralles, autora del poster d'aquest any. Una mostra dedicada a Vazquez, una exposició sobre la relació entre cómic i música,una de cómics portats al cinema, i moltes més. 
A més d'altres activitat paral.leles.Les podeu consultar totes a la web del saló : http://www.ficomic.com/

Pel que fa a la meva llista d'albums particular : 
.- Alta sociedad de Dave Sim
.- Las extraordinarias aventuras de Adèle Blanc-Sec de Tardi


.- Julia y la voz de la ballena d'Alvaro Ortiz

















.- Actor aspirante de Max Vento


















.- Mi grasa y yo de Miss Gally      








dissabte, 24 d’abril del 2010

15 años en la calle

El novembre de 2007, la fundació Arrels va recollir del carrer un indigent de nom Miquel. Aquell individu malvivia venent dibuixos als turistes per poder comprar els " Don Simon" que centraven el seu dia a dia.
Era en Miquel Fuster, dibuixant professional d'historietes romàntiques als anys 70 i que va acabar, literalment, al carrer, on va malviure durant 15 anys.
Arrels va pensar que una manera de rehabilitar en Miquel, podria ser motivant-lo a crear i mantenir un blog on ell penjaria les seves històries i dibuixos.
Fruit d'aquest treball apareix " 15 años en la calle ", publicat per Glénat, on és recullen part d'aquestes entrades al blog i on descobrim el dibuix d'aquest autor i on podem llegir les històries i els pensaments d'una persona que ha viscut moments i situacions molt crues i doloroses . I aixó es reflexa en la línea del dibuix, amb un garbuix de ratlles i traços caòtics on finalment apareix la imatge. Són dibuixos i escrits plens de dolor i d'una crua sinceritat, molt expressius on en cada ratlla es reflexa la personalitat i les vivències de l'autor.
Podeu seguir el blog d'en Miquel Fuster a http://miquelfuster.wordpress.com/

dimarts, 13 d’abril del 2010

BLAST. El nou treball de Manu Larcenet

Manu Larcenet és un dibuixant francès amb una extensa i variada obra iniciada l’any 1994 a la revista Fluide Glacial i amb la seva primera obra "Soyons Fous", l’any 1996.
Conegut a les nostres terres per “El Retorn a la Terra” i per “ Los Combates Cotidianos”

De la seva extensa obra, podem detacar :
.- Le retour à la Terre
.- Le Combat Ordinaire
.- Chez Francisque
.- Nic Oumuck
.- Les Aventures Rocambolesques
.- Les cosmonautes du futur
.- Soyons Fous
.- Presque
.- Dallas Cowboy

I un llarg etcetera …

Guardonat l’any 2004 a Angouleme amb el premi al millor album per « Le Combat Orndinaire » .

Dibuixant polifacètic, capaç d’anar de l’absurd més irreverent, al dibuix més boig i divertit com a l’obra més seriosa i profunda.
I així ens arriba el seu nou treball BLAST.
Amb un dibuix de traços gruixuts i obscurs, on predomina el negre i les ombres amb esquitxos significatius de color. Ens presenta la història d’un home gras, molt gras. Sol i trist, però ple de curiosotat i d’imaginació I ple de pors, que un dia és detingut sense saber per què i portat a comissaria on coneixerem la seva història i els seus sommnis.

 
A espanya s’editarà al maig, per Norma coincidint amb el Saló de Barcelona. Podeu tenir un tast en el següent video

http://www.youtube.com/watch?v=5I2DG2o45wI





I podeu coneixer a Larcenet a la seva pagina oficial www.manularcenet.com/blog  

Del tot recomanable !!

dimecres, 31 de març del 2010

Tintin

Tintín neix el 1929, de la mà del dibuixant belga George Remi - Hergé-, convertint-se amb el temps en un dels personatges més famosos del cómic europeu. Amb clubs de fans per tot el món, i experts tintinòlegs per qualsevol recó, les seves aventures viatgeres continuen agradant a les generacions més joves i als lectors més granats .







No parlaré sobre les inclinacions sexuals d’en Tintin, tot i que no se li coneixen amistats femenines destacables - bé, només la Castafiore, però ella té el cor entregat al seu estimat “ocellet” Haddock, de qui no sap mai pronunciar el nom - . De fet les seves amistats són totes masculines, tret del seu insepaerable Milú, - tampoc vull caure en pensaments zoofilics - el seu íntim amic capità Haddock, amb qui comparteixen casa, el despistat professor Tornassol, els Dupont …

De la col.lecció complerta de títols personalment em quedo amb “Stock de cock”, “L’orella escapçada”, “L’illa negra” i “ L’estel misteriós” i "El cranc de les pinces d'or" i "Els cigars del faraó" ... vaja, tots !
De fet els primers que recordo haver llegit a la biblioteca de La Caixa, els dissabtes al dematí, en sessions de lectura d’11 a 1, i els primers que van formar la meva col.lecció particular i que encara guardo com un tresor a l’estanteria principal de la meva biblioteca , amb els seus lloms acolxats de colors, i amb les fulles gastades per les repetides lectures.

Hergé va morir el 1983, a mig trreballar el que seria l’últim llibre de la col.lecció : “Tintin i l’Art-Alpha”, deixant instruccions ben clares per tal que ningú continués el seu treball, ni reprengués el seu personatge. Així ens ha arribat la seva última obra, inacabada, tal com va quedar en el moment de la seva mort.


Tintín també ha tingut alguna incursió en el món del cinema, no massa re-exides, per cert : “El misteri del Toisson d’or” l’any 1961 i “Tintín i les taronjes blaves” el 1964 i la pel.lícula d’animació “ Tintín al llac dels taurons” i pel 2011 s’anuncia una nova versió de la mà del mestre S. Spielberg i una segona pel 2013 (?), amb en Jamie Bell en el paper del jove reporter i Andy Serkis com a capità Haddock.






Ah!. Espero no tenir problemas amb la TotPoderosa Moulinsart, gelosa gestora dels drets d’autor del nom i l’obra d’Hergé, capaç de fer canviar el nom de l’asociació catalana de tintinaires tintincat.com  per tal de fer prevaldre els seus drets (sic) per sobre de la sana afició d’un gran nombre de fans ( i no us perdeu l’article de Màrius Serra a la Vanguardia, en la web de tintincat ) .


dilluns, 29 de març del 2010

una joia !

Una de les sèries que més m'ha impressionat en els ùltims temps, ha esta la DJINN, dibuixada magistralment per la madrilenya Ana Miralles - guanyadora del premi al millor dibuixant al Saló del Cómic de Barcelona 2009 -  i amb guions de Jean Dufaux. A Espanya publicada per Norma.
Ens explica la història de la Kim, una jove i bonica noia anglesa que viatja a Estambul a la recerca del seu passat familiar, on coneixerà la història de la seva àvia Jade de qui deien estava poseïda per un geni o esperit burleta, un Djinn. A mida que investiga en la persona de la Jade, anirà vivint moltes aventures que la portaran a viatjar per Orient Mitjà i a endinsar-se per l'Àfrica negra, mentre la seva persona pateix una sèrie de transformacions. Una història molt interessant i amb un traç molt delicat i detallat de l'Ana Miralles.




















Ah ! I no us perdeu a la pagina web de l'editorial francesa Dargaud , "les Trésors" sobre aquesta obra amb autèntica petita joia en forma de videos on l'autora explica tot el procés de creació artística del BD.






Re-edició Creepy

L'Editorial Planeta ha re-editat en forma de cómic-book els cinc primers numeros de l revista Creepy, que va començar l'any 1964 als USA de la mà de Jim Warren.
Al nostre país es va editar els anys 80 per Toutain i està lligat al boom del cómic per adults amb revistes com 1984 - després zona84 - , Totem i Vampirella, que em van permetre la descoberta de grans dibuixants de l'època.


















D'entre les dibuixants que vaig descobrir, n'hi ha un que em va obrir els ulls a un món d'imaginació i fantasia desbordants i uns personatges musculats amb un erotisme superlatiu : Richard Corben, amb sèries com Den o Mundo Mutante.

Sobre la re-edició de Creepy, la lectura d'aquelles històries potser quedan una mica desvirutades pel lector novell, doncs han estat clarament superades avui en dia, però desperta la nostàlgia del lector veterà, que segur que guarda com un tresor algún numero d'aquells anys. Cal però tenir en conte el moment en el qual es van escriure aquestes històries de terror i ciència-ficció. Per un lector habituat al TBO, a Mortadelo i altres "heroes gallardos patrios" o a super-herois americans, descobrir aquelles històries de vampirs i homesllop,de morts vivents i fantasmes d'una bellesa sensual, van realment marcar fort i de forma definitiva.
Així doncs us recomeno aquesta lectura, per recordar personates i mons oblidats o bé per descobrir qué llegiem aquells gloriosos 80.